El fracàs és quelcom que tots hem experimentat molts cops en la nostra vida i que mai deixarem d'experimentar. Deixem-ho estar, mai aconseguirem ser perfectes. Potser millors, si ens hi esforcem, però no perfectes. Per què? Perquè la perfecció és massa subjectiva... una percepció que canvia per cada persona, plena de matisos. I perquè som humans, sobretot perquè som humans. La nostra característica diferencial és una virtut poderosa però a la vegada un arma de doble fil... la capacitat de raonar. Raonem i ens sentim intel·ligents, raonem i es sentim forts i poderosos perquè podem decidir entre el si i el no, entre el blanc i el negre, entre això o allò. Però de vegades errem (perquè som humans, perquè decidir bé és molt difícil, perquè no som perfectes) i sentim que hem fracassat. És llavors quan ens lamentem, quan pensem que la decisió no ha estat ben presa, quan veiem que el nostre raonament era incomplet, inconsistent, erroni. De vegades tenim sort i podem canviar d'un salt de camí escollit i de vegades no, i llavors caiem...
CAURE
Caure no és res més que davallar fins arribar al fons. L'experiència et diu que no cal que provis de remuntar a mitja caiguda, encara podries perdre't pel camí. Moltes vegades la sol·lució passa per deixar-se caure pel forat lleugerament fins poder tocar el fons amb els dits. La caiguda pot ser més o menys ràpida i podrà fer més o menys mal i arribaràs al fons més o menys aviat del que esperes. No és qüestió de matar-se gaire intentant esbrinar-ho... només cal esperar, preparar-se pel moment final que, quan arribi, se'ns mostrarà com una sensació d'alleugeriment estranya però reconfortant.
EL FONS
El fons és dur, fosc i breu. Breu perquè, normalment, és tan sols un lloc de pas. Una petita carícia al terra humit i ja hauràs trobat la força necessària com per tornar a aixecar el vol. Si mires a la teva esquena, descobriràs que t'han sortit ales. No tinguis por.
EL VOL
Com una revifada que et fa ressorgir de les teves cendres. Així serà l'alè que et farà emprendre el vol. Possiblement al principi no siguis conscient de cap a on, però seràs feliç perquè ja voles (veus penjar els teus peus). Poc a poc en l'horitzó albiraràs un puntet de llum tèbia: és el teu objectiu. Aconsegueix-lo!
